Ma granda

L’i torne ‘na vetz de mai sus los 100 ans de ma granda (→ lm).

L’i torne mai dos bocins « audio » d’un apres mieijorn passat de li far la visita.

Coma de contunha, ma mair me parla ne’n frances. De segur ‘la ‘restet de totjorn tot me revirar coma se eriá un estranger, mas ‘la es totjorn oblijada de parafrasar, mai d’un còp per res dire, e me, apres, sei blocat e quò me fai m’esmaronhar; m’enronhe, de meitat contra ma mair e de l’autra meitat contra me-mesma de pas estre pro bon… la sonorisaci’ vos es balhada per la meijon de retirada.

Pichatz per deschargar 14 d’aost 1 (→ lm) un prumier bocin.

‘Quò es pas tant que los enregistraments son grands, non, mas, son ‘quí per notar los pitits « e » un pauc pertot, las conjugasons sus la mòda « qu’es temps que me’n angue »2 e lu fatalisme lemosin tan beu coma lu daus de las Indas, fatalisme que, mina de res, portet ma granda juscqu’aüei.

Picatz per chargar 14 d’aost 2 (→ lm) un segond trauc.

Ma granda se’n conta un pauc perque ‘la marcha pus despuei la pica de l’an que ‘la se copet la jamba, ‘laidonc, ‘la pòt pas de levar sola los mandins, se desbarbolhar o ‘nar minjar e se coijar nimai.

_____

1) coma s’aiá besonh d’aquò 🙂

2) ‘tenci’ de jamai conjugar entau. I a de la gent per dire que ‘quò fai virar lu vin. 😉