‘Queu bilhet es la taula per persentar e rinjar los bilhets sus ‘na tematica lemosina. N’i a pas d’autras ambicions que de nurir ma cultura personala mai-que-mai assada per ma vita daus jorns d’auèi, e coma totjorn sus ‘queu cibercaier, me far plaser°.
‘Laidonc una fòrma de « cleda culturala » que frotjará au fiau daus bilhets dins los domenis liats.
- Literatura…
- Tradicions
- cosina(liam que mena a la categoria d’aqueu joèb)
- patrimoni
- .
- .
- ‘bilhament
- .
- .
Per ‘chabar ‘queu bilhet de persentacion, vau parlar un pauc dau drapeu Lemosin. Mai d’una vetz, viguí la « blancha ermina » remplacada per las ancianas armas lemosinas. ‘Las an pertant jamai grán estadas usadas segond d’Hozier (lu prumier qu’aranget l’istòria de la genealogia d’un punt de vuda scientifica). Emai l’ermina siguesse lu mesma drapeu que per los bretons°°, i a pas mestier de chamjar un simbole reconegut e adoptat per un chause mai-que-mai dobtós, tot aquò au nom d’una ideològia tirada per los piaus ente faudriá se deisassemblar daus bretons per se ‘prueimar « del sud ».
Lu drapeu de la provinça dau Lemosin es tirat d’una meijon de Bretanha, aquela daus Penthièvre « d’hermine à la bordure de gueules », despuèi Guy VII, viscomte de Lemòtges, filh d’Artur II, duc de Bretanha e de Maria de Comborn. La tresesma familha vicontala de Lemòtges portet donc dins sas armas l’ermina.
Aqueu drapeu se legís : d’ermina a la bordura de gola.
Se ditz qu’una vetz, ‘na blancha ermina fuguet perseguda per un chaçor. Aquela bestiòla se trobet davant un trauc emplit de gaulha. Màs, non pas bolar per fugir e ‘restar la persuita, ‘la aimet mielhs se far tuar.
Entau son blanc manteu demoret nete.