Oncḁ̐làu – 4

Per ‘nar correr lu dissabde, far lu banturle (>fr) i a dau monde, mesma per ‘trapar dau mau, mas per tener sos engatjaments, i a pus degun.

Oncḁ̐làu – 4

« Dos mila tres cent dietz e nòu mòrts, una sola susbrevivanta, veiquí lu bilanc de çò que podem ‘pelar un atentat, sens i metre los condiciaus de rigor. Atentat es lu mòt que comença d’estre lu mai usat per parlar de çò qu’arribet ‘queu mandin a l’astrò-pòrt de « Devil’s Tower – Wyoming » dins la pertida continentala nordamericana de la planeta.

— Dos mila tres cent dietz e nòu mòrts, coma dissetz Clara, la chifra es granda, ‘na bra’a chifra, lu bilanç d’enquera provisori lu pus important per ‘n’ataca sus terra, aquò desempui d’annadas. Un atentat, diguetetz lu mòt, per çò que a la desbuta, avem pres per un auvarí, fauta d’aver las bonas informacions, çò que aura, beucòp de monde, sens percaucions, noman ‘n’ataca terrorista.

— V-òc-es, Fabrici, l’ipotesi de l’accident s’aiget vista au profiet de la pista terrorista per cause de la descuberta dau mòt Oncḁ̐làu. Tornam dire los fach, ‘queu mandin, a ueit ora, au momint que la naveta La Celestina ribava de Luna² sus terra apres un jorn de viatge, l’astrò-pòrt eisplodet. A la desbuta pensaten que qu’eriá a la sega d’un problema technique, dins lu pòrt o sus la neveta, beleu un problema personau. Mas tres vite la pista terrorista prenguet lu pas sus tot aquò, nonmàs per causa dau mòt Oncḁ̐làu, e còp-sec, las enquestas van ‘nar charchar dins los grops que fan de la propaganda oncalogista.

— Emai i aguesse pas de revendicacions per l’ora.

— Segur, parlam au present dau condicionau, d’enquera ‘na vetz. »

Veiquí çò que se balhava veire sus los escrans eteriques porgietats sus las torns dins Nuòu-Delhi, ciutat indiana, nòva capitala de la Terra Unida.

Las porjeccions avian luòc au mitan daus aërocròs de la poliça, quitament las sòlas veituras de circular, que passat los eiveniments dau mandin, la lei d’urgença fuguet descretada, d’en prumier dins lu sector 8, lu canton daus afars politique, ente se trobava lu parlament unitarrian, puei dins tota la vila. Tots los escrans montravan los mesma eimatges de l’astrò-pòrt, mesma los bastiments dau sector daus lesers coma per eispemple la facada de l’opera estelari que l’informacion tornava en luòc e plaça daus bocins de l’espectacle de polifonia anciana de la planeta Tresid.

Per alhors, qu’es tota la planeta qu’anava se claure sus ela-mesma per causa d’aquela lei.

I aviá daus quites quidam, losquaus sietats dins los jardins, losquaus sus los trepador de la capitala per gaitar en tropelada las informacions sus los escrans de las montras etericas combinats per far ‘n eimatge mai grand… e de segur, los prumiers comentarís.

« Los repersentants de l’Union parleten d’un accident.

— Per aura, degun sap çò que se passet. Fau esperar las resultas de la prumiera enquesta. »

E mai d’uns regardavan los eimatges sens i comprener res, d’autres per i charchar una desbuta de responsa faça a çò qu’es de pas creire. Las premieras reaccions politicas arribavan.

Lu Pertit de l’Escredada Terrianna, persentat ne’n la personna de la marechala Nȅplȅ, eisplicava aus informacions que las resultas de l’enquesta erián desjà saugudas. I aviá que de charchar sus la còsta oest de la Nordamerica per trobar los verdadiers fautius. La marechala eisplicava que los fautius an res de res d’un uman, que los fautius venan de l’espaci e erián imposats a la terra per un poder estrangier au afar de la planeta, que los vertadiers copables seran jutjats ‘na vetz las eleccions passadas que son pertit siguesse elegit per menar l’eideialogia de la terra. Per aquò, emai ela faguet part de sa dolor, la marechala damandava qu’ilh aguesse pas de pausa dins lu processus electorau actuau, que la democracia deu passat davant la barbaria, maugrat l’estat d’urgença. Lu PET apelava los umans a la vigilança, e assegurava que dins los set continents de la tarra, sas esquipas seran lu relaiç contra las violanças.

De talas desclaracions se fagueten dins un filmonet de cinc minutas. Los eimatges erián realisats dins un planh serrat sus la faça de la marechala, entrecopilhats per daus planhs de l’astrò-pòrt esbolhats e las sirenas de poliça qu’udlavan darrier.

La sirenas erián de fach un liam dintra los escrans e çò que tot a chascun povia viure dins las ruas de Nuòu-Delhi.

Lu messatge dau Front de l’Unitat Terrestra Identitàri ne’n Luta eriá un pauc mens de greu.

L’esquipa dau lu Laŋ Mechoŋ eriá ‘massada darrier se, tots davant una paret d’escran. Eu eisplicava que l’ora eriá greva. L’atentat, perque eu eriá segur que quò ne’n eriá un, eriá beleu la causa daus oïans, beleu pas, o beleu daus oïans manipulats per de la gent qu’avian interest ad una tala orror. Lu comunicat parlava que maugrat quauques oncalogistes, los oïans son benvenguts sus terra, a la condicion qu’ilhs se conforman a las costumas, lu biais de viure de la terra. Aquelas eideias erián las desfendudas per lu FUTIL lu temps de las eleccions terrestras. Eu ne’n voliá per prova lu pilòt de tract que protegiet l’unica subrevivanta de l’ataca. Lu filme se ‘chabava sus la fotografia de la camarada Kanabis Desverdida.

« Maugrat ‘quela tarribla novela, malgrat l’atentat, per far coma se la vita poviá contunhar, un tot pitit destorn per lu temps sus la planeta aüei. Maime, qu’es vòstre torn, per lu buletin meteorologique.

— Un buletin escorcit, a la vuda de l’actualitat. L’archipel europeen sera sos la plueia tota la jornada, eu vai beleu conneisser ‘na nueit pus doça. Las temperaturas van davalar de quauques degrat per demorar quau-que-siàia au dessur de las normalas sasonnieras, fará 20°C en ‘quela fin d’annada. La tempesta Maëlys, que coma ‘la duret mai d’una setmana, l’eriá estada batisada, ‘via contunhat sa rota dins lu continent orientau, mas ela ‘via perduda de son poder a l’aprocha de la mar de Kara. Las costas eistrema orientala lu long dau pacifique ‘navan estre banhada de solelh. La Fricunida, l’Oceania e la costa de la mar indiana erián dins las normalas sasonnieras, qu’es de dire un pitit 19°C, lu vent de la nuech aviá refreschit l’aër. Per las Americas, contrarament a las previsions, la plueia tombara tota la jornada per intermitença. A la vuda daus eiveniments, lo bloquier de la terra vai estre serrat au niveu 1, çò que vòu dire que las temperatursa van montar un pauc pertot.

— Marce Maime per ‘queu buletin. Am lu temps per l’istòria de la terra avant de tornar a l’actualitat, adonc, Patricia, losquaus son los eiveniments de festar dins l’annada 3017 qu’arriba ?

— ‘N’annada ne’n 7. Vam passat sus las grandas amassadas de la terra per far un punt anniversari sus 2177, que beucòp de monde es d’atribuar a l’asteroïde Bennu, ‘na granda part daus desboiradís climatiques que la planeta vivet. Tornam ‘pelar que Bennu es lu geò-crosor qu’eriá esperat per 2175 e que non pas eschivar la terra, queu-quí s’esbocinet au contact de l’atmosfera. La pus granda pertida davalet sur París e son canton, çò que faguet se levar la terra de Bretanha e la Champanha. Los autres gròs bocins davalaten sus la ligna Bordeu Tolosa Montpelhier çò que provoquet beucòp de bolversaments dins la geologia, i tornarai un autre jorn. 2177 fuguet maitot la fin de la tentativa de far frutjar los aubres dins l’espací per poder los tornar plantar es un revers. Ne’n 7 finau, i a de notar 2217, la prumiera annada dau temps noveu de las reclusas…

— Marce Patricia, prendrem mai de temps un autre jorn per parla… »

Eliseu tuet l’info-lutz desempuei sa chambra situada dins ‘na torn dau canton parlementari.

-!-

~ 1310 mòts per lu chapitre 4

Publicités