Lu temps d’un dimenc apres mieijorn, pausat dins un cafè per ne’n beure un e mai-que-tot per legir, veiquí pas qu’una tipessa intra per chanter tot de jugar de la musica mai ‘na contra-bassa :
Las quatre còrdas
Fan fur lu gris d’empertot.
Clapar de las mans.‘N’ora, quauques blancs de mai
Trica-fiòla chant… brama.